Dissabte, dia 27 de Març fèiem l'esperada sortida en BTT pel Cap de Creus. Esperada perquè des de la fundació de la secció el gener de l'any passat, la meva proposta de fer-la va cridà força l'atenció per la bellesa de l'indret, encara que el llarg desplaçament i algun tram tècnic la desaconsellava.

Així doncs, dissabte a les set del matí l'Ana, Annabel, Christine, Dani, Joan, Lluís, Miquel i un servidor muntàvem les bicis als cotxes i sortíem cap al Port de la Selva. A quarts de deu arribàvem al Port, on vàrem fer, com és tradició a la secció un bon esmorzar al Cafè del Poble i així carregar forces. Tornàvem als cotxes per desplaçar-nos fins l'entrada al Parc Natural, sobre la Cala Tamariua per tal d'iniciar la ruta poc abans de les onze del matí.

Pujant als Bufadors

Descens d'en Dani

Comencem a pedalar per la pista en suau pujada, tot seguint les senyals del GR11 en el seu darrer tram, direcció Cap de Creus. El dia és esplèndid i sense gota de vent afavorint l'escalfament, fer-nos alliberar de roba d'abric innecessària. Arribem sense adonar-nos al trencall on el GR11 baixa a l'esquerra per anar a trobar Sant Baldiri i Cala Tavallera, però nosaltres seguim per la pista principal uns metres més per girar a la dretra direcció Cadaqués, ara seguint el GR92. Pugem direcció els Bufadors, al guanyar alçada millora la vista, i això és una bona recompensa per l'esforç del grup, abans de l'última i més forta rampa dels Bufadors hi ha un descens a la mida d'en Dani i Joan que es llencen a tota velocitat. A els Bufadors fem una breu parada per reagrupar-nos i comentar al grup el tram de sender que prendríem en breus instants. Així, seguim per GR92, però ara per l'antic camí de Cadaqués en suau descens amb trams una mica tècnics, al gust d'en Dani i d'en Miquel, però fent patir a la resta. Arribem a un punt d'inflexió on el sender comença a pujar direcció Cadaqués, en aquest punt hi ha una resta de corriol que continua baixant fins la riera amb un petit pont que permet creuar-la. Aviso al grup que el prendrem i de la seva dificultat tècnica. Dani i Miquel el baixen sense problemes, Joan i jo també els seguim i abans del pontet ens aturem per ajudar als demés a passar per mar d'esbarzers que varen fer més d'una esgarrapada. Creuat el pont arribem a la pista que uneix Cala Tavallera i Port Lligat, com no anem sobrats de temps baixem fins a Port Lligat, però poc abans d'arribar-hi hem d'aturar-nos perquè en Lluís a puntxat, però gràcies a l'assistència tècnica d'en Dani no ens dóna temps a refredar-nos i baixem tot d'una fins la carretera del Cap de Creus a l'alçada del Port Lligat. Un cop a la carretera del Cap seguim els cinc quilòmetres trenca-cames fins al Far.

Les punxades

Fent l'aperitiu al Far

Al Far vam arribar amb tres hores i 20Km bastant durs. Eren les dues de la tarda i a part de fer-nos fotos, vam aprofitar per fer un lleuger aperitiu i solventar uns petits problemes mecànics de la bici d'en Lluís que el deixaven frenat. Quan érem a punt de reiniciar la marxa, en Dani se dóna que ha punxat i Sant tornem-hi!!! Finalment passades les tres de la tarda comencem a desfer la carretera fins a Cadaqués. A Cadaqués remuntem una crescuda riera per efectes del desglaç de la nevada de principis de mes fins el Camí de les Aigües. Prenem aquest camí de fortíssim desnivell que en quatre quilòmetres duríssims ens porten fins la Collada de Perafita. A dalt de la collada, al creuament amb la carretera en Lluís arriba després d'en Joan i jo exhibint un estat de forma exel.lent un cop reparada la bici, el segueixen l'Annabel i Christine també esplèndides, l'Ana acompanyada d'en Miquel com sempre amb la velocitat més curta i sense baixar-se en cap moment, demostrant-nos de nou una gran tècnica de pujada. Punt a part per en Dani que arriba totalment fos i és que el seu és baixar. Creuem la carretera per continuar pujant per una pista asfaltada per sobre del restaurant i novament punxada! Ara d'en Joan i tot d'una creuem dits perquè ja no ens queden càmeres. Ens posen de nou en marxa per planejar per la pista dels Bufadors i després baixar fins els cotxes per una variant més directe que posa a prova els braços de la Christine. Arribem al punt d'inici a dos quarts de set de la tarda amb més de 40km de ruta a les cames, però amb ganes de repetir-la de nou.

Crescuda riera de Cadaqués

L'Àbum de fotos: