Els aniversaris sempre reuneixen molta gent, fundadors, nostàlgics, simpatitzants, nouvingust, incondicionals i altres. Per això el cinquè aniversari del grup XINO-XANO, va reunir el passat dia 22 de novembre una cinquantena de persones disposades a celebrar-ho. L’indret triat per aquesta celebració va ser una de lescomarques més boniques del nostre país: El Ripollès. A les 6,45 del matí, -que d’hora, si encara és molt fosc-, però el trajecte és llarg i tots, els mig adormits i els desvetllats ens trobem a la plaça del Ocellets, pugem a l’autocar i cap amunt. Tot fent carretera el dia no pinta massa bé. Però després de la parada de l’esmorzar, la cosa canvia. Surt el sol i ja estem tots ben desperts i, arribats a Queralbs, abans de començar l’excursió, l’automàtic de la càmera fa la foto de rigor per deixar constància de l’esdeveniment.

El GR11 ens va apropant suaument fins les cases de can Ruira, on fem una parada. El guia ens explica una discussió que van protagonitzar, temps enrere,  dos pagesos habitants d’aquestes dues cases, per motius de l’aigua i del pasturatge de les ovelles. Sembla que l’assumpte no va acabar massa bé.
Continuem amunt fins arribar a l’Oratori. Un descans per la fotografia i per admirar una rèplica de la imatge de la Mare de Déu de Núria, patrona dels pastors del Pirineu, que es venera en aquest petit oratori. Seguim pujant pel camí antic del cremallera i anem situant els cims que ens envolten: lluny
i a l’esquerra el Puigmal i el Balandrau. El Torreneules a la dreta i molt més a prop les roques de totlomón. Ara ja som al pont de Cremal i sota seu les aigües del riu Núria, baixen lleugeres . Les càmeres es disparen. El paisatge s’ho val. El dia acompanya amb bon sol i bona temperatura. Ara
deixem el GR 11, que porta fins a la vall de Núria i tornem a caminar. Segons el mapa ens falta, més o menys, una hora i mitja fins a Queralbs i tot és baixada, molta baixada. Arribem a la central de la Farga i, mentre esperem que arribin els més endarrerits, hi ha qui aprofita l’estona per remullar-se a les fresques aigües del Fresser. Quan ja hi som tots, anem a buscar l’autocar que ens portarà a Queralbs. Allà hi ha el restaurant on els vocals, molt encertadament, han reservat el dinar. Un local molt agradable, un servei molt
amable, un bon dinar, un ambient immillorable i, no podia ser d’altra manera, un brindis amb cava i bombons pels fundadors del grup. També un gran desig de seguir endavant amb el XINO-XANO perquè trepitjar nous camins ens ajudarà a conèixer millor el nostre petit, però bell país.

Mª Rosa Albiach